Segons el TS, aquestes accions prescriuen en funció de la naturalesa del deute en qüestió. El Tribunal Suprem justifica aquest nou criteri, en primer lloc, explicant que quan es tracta de deutes contrets estant la societat en causa de dissolució, la voluntat de la llei és col·locar l’administrador en una posició de garant personal dels deutes de la societat, com si fos un fiador. En segon lloc, la sentència conclou que els dos preceptes que s’apliquen fins ara per determinar la prescripció, en realitat, no són aplicables a la responsabilitat per deutes socials.
Anàlisi de les Noves Mesures de Conciliació, Simplificació i Millora de la Protecció per Desocupació segons el RDL 2/2024
Introducció El RDL 2/2024, de 21 de maig, ha establert diferents mesures d'urgència per a la simplificació i millora del nivell assistencial de la protecció per desocupació i la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 sobre la conciliació de la vida familiar i la...
