Segons el TS, aquestes accions prescriuen en funció de la naturalesa del deute en qüestió. El Tribunal Suprem justifica aquest nou criteri, en primer lloc, explicant que quan es tracta de deutes contrets estant la societat en causa de dissolució, la voluntat de la llei és col·locar l’administrador en una posició de garant personal dels deutes de la societat, com si fos un fiador. En segon lloc, la sentència conclou que els dos preceptes que s’apliquen fins ara per determinar la prescripció, en realitat, no són aplicables a la responsabilitat per deutes socials.
Ordre Ministerial HAC/1177/2024: Revolució en els Sistemes Informàtics de Facturació a Espanya
El 28 d'octubre de 2024, es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'Ordre Ministerial HAC/1177/2024, que estableix els requisits tècnics i funcionals per als sistemes informàtics de facturació utilitzats per empresaris i professionals. Aquesta normativa...