Segons el TS, aquestes accions prescriuen en funció de la naturalesa del deute en qüestió. El Tribunal Suprem justifica aquest nou criteri, en primer lloc, explicant que quan es tracta de deutes contrets estant la societat en causa de dissolució, la voluntat de la llei és col·locar l’administrador en una posició de garant personal dels deutes de la societat, com si fos un fiador. En segon lloc, la sentència conclou que els dos preceptes que s’apliquen fins ara per determinar la prescripció, en realitat, no són aplicables a la responsabilitat per deutes socials.
Llei 7/2024: Noves mesures fiscals per garantir una tributació justa i efectiva
El 20 de desembre de 2024, es va aprovar la Llei 7/2024, publicada al BOE el 21 de desembre, que introdueix importants modificacions en matèria tributària. Aquesta llei estableix tres nous impostos amb l’objectiu de garantir una tributació mínima per a grans empreses...
